LlunÀtic

El món de Gao Xinjian

David | 07 Novembre, 2004 22:28

Avui podríem dir que és la meva inaguració en aquest món internàutic del blog, com a lectora fa dies que me'n considero part activa però no com a escriptora. Així doncs, avui col.laborant amb la proposta d'en David, he decidit parlar-vos de Gao Xingjian, escriptor xinés que va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 2000. Fa uns mesos el CCCB va dedicar-li una exposició anomenada "El món de Gaol" on vaig descobrir els seus orígens i part de la seva creació literària i pictòrica. Gao Xingjian va nèixer el 1940 a Jangsu, la seva mare el va introduir des de ben petit a la literatura occidental a través de clàssics com Balzac, Zola o Steinbeck. Més endavant descobriria el teatre de Ionesco, Beckett i Genet, que tant l'influirien. Del seu pare n'aprendiria les arts tradicionals xineses.

El 1962 es va diplomar com a traductor, professió que desenvolupà fins al 1970, quan va ser enviat a treballar la terra fins el 1975. El 1979 va començar a publicar les seves creacions, sempre envoltat per la polèmica, acusat de no reflectir la "realitat socialista", i és que les seves propostes innovadores no van encaixar en la Xina de la Revolució Cultural de Mao. Així doncs, va haver d'exiliar-se a França, el 1987 va instal·lar-se a París on va acabar d'escriure La Muntanya de l'Ànima, començada el 1982. El 1989, després dels fets de la plaça de Tian An Men, la seva obra va ser prohibida a la Xina i, al no poder retornar a Pequín, va romandre a França on va adquirir l'estatut de refugiat polític.

L'època que li tocà viure en el marc de la revolució Cultural Xinesa, juntament amb les tragèdies personals -la mort de la seva mare en un camp de concentració xinès de la Revolució, el suicidi del seu pare al no soportar la mort de la seva dona- i els problemes de salut -li va ser diagnosticat un càncer de pulmó erròniament- són fets que el portaran a fer una literatura de caire intimista i compromesa en la defensa de la independència del creador davant tot poder polític i davant les lleis del mercat. Al discurs d'agraïment del Premi Nobel de Literatura va manifestar que l'atac a la literatura i a la cultura tradicional per part de la Revolució Cultural "ha estat més fort que en qualsevol període de qualsevol dinastia imperial de tota la història de la Xina".

Gao Xingjian és un artista plural que ha explorat els grans temes de la vida i de l'ànima humana situant-se a mig camí de l'Orient i l'Occident, abraçant l'art en les diferents disciplines i sempre buscant un estil personal i propi, barrejant tècniques, estils i gèneres. A La Muntanya de l'Ànima Xingjian va dir que "s'hi troben tots els gèneres de la literatura. És una recerca d'estil. Però el que compta és el llenguatge. Has de respectar aquest viatge lineal. Fins i tot si canvies els pronoms jo, tu, ell, una novel·la continua essent un monòleg"

En aquesta novel·la amb la que va guanyar el Premi Novel podem trobar descripcions tant suggerents com aquesta, on les paraules esdevenen imatges de realitat, la seva realitat:

El sol se'n va a la posta. Dibuixa una semisfera semblant a una tapadora de color ataronjat. Encara és brillant, però no enlluerna. Mires cap al lloc on els dos vessants de la vall es troben, allà on s'encavallen els cims entre la boira i els núvols. Aquest quadre il·lusori, d'un negre intens, va rosegant a poc a poc per baix l'astre brillant, que sembla que tremoli. Com més es tinta de roig el sol ponent, més suau és. Llança reflexos d'or damunt l'aigua del riu. La bola porpra emana encara més serenitat, però, tot baixant cap al fons de la vall, duu amb la seva gravetat una certa seducció. I, a més, hi ha els sons. En sents un, difícil de copsar, que comença a ressonar al fons del teu cor i s'escampa progressivament, vacil·la una mica, com si anés de puntetes, s'escapa i desapareix en el paisatge negra de la muntanya, omplint els cels amb la boira del cavespre."

El mateix Gao Xinjian ens explica, a través dels seus personatges, quina és aquesta realitat:

Sempre m'havien ensenyat que la vida era la font de la literatura i que la literatura havia de ser fidel a la vida, fidel a la seva veritat. I el meu error era precisament haver-me apartat de la vida, haver anat a l'encontre de la seva veritat. La veritat de la vida, no s'assembla a la seva imatge exterior. La veritat de la vida, és a dir, la naturalesa de la vida, ha de ser tal com és i no de cap altra manera. Si em vaig apartar d'aquesta veritat, va ser perquè em vaig limitar a exposar una sèrie de fenòmens de la vida, cosa que no pot, és clar, reflectir-la correctament. El resultat va ser que vaig acabar endinsant-me per un camí erroni bo i deformant la realitat.

Bé doncs, amb aquestes paraules espero haver-vos acostat al món de Gao Xingjian i encoratjat a llegir aquesta magnífica novel·la.

La Garriga, Laura